Em plau el menjar
Mireu si em plau el menjar
que menjo a totes hores,
quan em llevo, a mitja part
i quan s’ apropen les ombres.
Quan sec a taula deleixo,
m’ entaforo en el menjar,
no demano mai llagosta,
però em plau el bacallà.
Una sopa escaldada
amb tomata i farigola,
un all nedant i la gràcia
d’ un pa ressec que es remulla.
I prenc part en les menjades
amb ganes de quedar bé,
com trafego les culleres,
em rendeixo en el cafè.
El meu cos prou que s’ho troba,
com s’ engreixa el molt barrut,
és un cos de poca festa
i aprofita els ets i els uts.
El metge encara no parla,
jo que faig el caminar,
aplego quan cau la tarda
desvalgut i prou cansat.
Demano un xic de pausa,
el ser un poc més complaent,
el tenir veïns menys murris
i que em deixen anar fent.
És l’ angelet qui no atura
per a dir-me, alegroi
Pren, agafa la verdura
i després no tinguis por!
Joan Josep Roca Labèrnia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada